Haig de reconèixer que la tornada a l’escola em remou. Em remou records de quan era petita i anava a comprar amb il·lusió l’estoig, els nous colors, o la olor dels llibres nous! A mi m’encantava tot això. Saber que em retrobaria amb les meves amigues després d’un llarg estiu! Els nervis de pensar si hi haurien nens o nenes nous a la meva classe etc.
Ara que sóc mare, ho visc d’una altra manera. Em
preocupa si la Bruna
patirà, si ens enyorarem molt l’ una de l’altre, si hi hauran nens del curs
anterior de la mateixa classe, si tindrà alguna referència que li pugui donar
un punt de seguretat, per recordar-li que tot està bé. Que torna la rutina i
que un cop acabada la classe la mama l’estarà esperant a la porta...
A l’hora també tinc ganes d’agafar aquesta
rutina, que tant bé ens va a tots plegats. I com no, de preparar el seu
material del nou curs. Aquest any que la Bruna ja és una miqueta més gran li he fet
aquesta motxilla amb forma d’elefant. No us podeu ni imaginar la cara que va
posar quan li vaig donar! Quina llàstima no haver fotografiat aquell moment. M’encanta
que li agradin les cosetes que li faig amb tot l’amor i perquè no dir-vos, que em
cau la baba quan es passeja pel carrer ben cofoia amb el seu elefant a l’esquena
;).
Fins aviat!
És curiós com l'escola va ser el centre de tot durant un temps, com tot plegat deixa de ser-ho perquè ens posem a treballar i tenim altres mal de caps, i com al cap d'un temps torna, però aquest cop pels petits de la casa.
ResponEliminaJo també era d'aquestes persones que s'il·lusionaven amb la tornada al cole :) Espero que a la petita també li agradi quan sigui el seu torn!
Hola guapa! Si! Ara de moment va a la llar d'infants... els primers dies són durs. Però ara ja agafa la seva motxilleta i hi va ben contenta! :) Una abraçada!
ResponElimina